Cavallet de mar Autor: Pau Coya Any: 2023 Preu: 18€ Gènere: Teatre
Fa pocs dies us vam parlar de Pols de diamant, l’obra de teatre de Pau Coya que just aquest mes d’octubre s’ha estrenat a la Sala Versus Glòries de Barcelona, després de recórrer Mallorca i de guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Però sembla que el dramaturg té projectes per donar i per vendre, ja que aquest dijous s’ha estrenat una altra obra seva,Cavallet de Mar, també a Barcelona.
En aquest monòleg teatral hi coneixem en Martí, un jove trans de 20 anys que descobreix, durant el procés de transició, que està embarassat de tres setmanes. L’obra és una reflexió i celebració del protagonista sobre el propi seu cos; però també genera un important debat sobre els codis de gènere establerts, el procés de transició i la diversitat.
De la mateixa manera que a Pols de diamant l’autor ha intentat d’anar més enllà del sensacionalisme per cercar què es pot amagar sota les accions d’un individu; a Cavallet de Mar també es distancia de la simple problemàtica de l’embaràs adolescents no desitjat i de la visibilització de la no-cisheternormativitat. Pau Coya intenta sempre apartar-se d’una representació del col·lectiu LGTBIQA+ arquetípica i focalitzada en la seva identitat o sexualitat, per tal de mostrar a persones definides per molt més que l’etiqueta se’ls col·loca. I en el cas d’en Martí, hi trobarem un noi trans, sí, però també un noi que s’enamora, que s’equivoca, que medita, que pren decisions, que rep males notícies, que avança, que retrocedeix… Un personatge rodó. Complet. Profund.
L’obra Cavallet de mar la podreu anar a veure fins a finals de mes a la Sala Flyhard, en diferents horaris depenent del dia, amb un preu de 18€ i una durada de 75 minuts. El monòleg està representat per Marc Torres. Es tracta d’una obra que ja va ser estrenada a Calvià (Mallorca) el mes passat, i que ha guanyat diversos premis, com el Premi Rei en Jaume de Calvià o el Jaume Roca d’Andratx.
Demà i demà i demà Autora: Gabrielle Zevin Traducció: Ernest Riera Any: 2023 Preu: 21,90€ Editorial: Edicions del Periscopi.
Quina diríeu que és la diferència principal entre un videojoc i la vida real? En trobaríem milers, si comencéssim a fer llistat, però Demà, i demà i demà mostra que retornar enrere en el temps i corregir els errors és la capacitat més preuada que tenen les vides als jocs virtuals. “El món dels reinicis infinits“, tal i com l’anomenen, permet guardar la partida i retornar al punt inicial si perdem, morim o volem retrocedir i triar un altre camí. Al món real, per desgràcia, no hi existeix cap checkpoint, i aquest serà el turment d’aquests protagonistes, fanàtics del món dels jocs electrònics.
En Sam i la Sadie es coneixen, precisament, a través d’aquesta l’afició compartida pels videojocs. El primer, ingressat durant una llarga estada a l’hospital infantil de Los Angeles a causa d’un accident de cotxe, mata les hores jugant amb la Nintendo del centre. La segona, que acompanya a sa germana durant la quimio, compartirà amb ell una partida del Super Mario Bros; i naixerà una amistat entre els infants de dotze anys que tindrà una complicada evolució al llarg dels anys.
Va començar a anar cap al tren, i en Sam va provar d’empescar-se una manera d’aturar-la. Si allò fos un joc, podria prémer pausa. Podria recomençar, dir coses diferents, dir les coses correctes aquesta vegada. Podria buscar a l’inventari l’objecte que faria que la Sadie no se n’anés.
Perquè Demà, i demà i demà és una novel·la sobre les moltes cares que pot tenir una amistat entre un noi com en Sam, ambiciós, turmentat, inexpressiu, introvertit, somiador; i una noia com la Sadie, artística, realista, melancòlica, temerosa, observadora. La seva relació passarà per diverses etapes: una intensa amistat, discussions constants, pèrdua de contacte, malentesos innocents… “Guanyar és acceptar que hi ha curses que una persona no pot guanyar” diu la Sadie, i hi haurà curses, moltes, que ella i en Sam no podran guanyar. La més important, la que corren contra ells mateixos.
Per als lectors, la seva relació com a amics serà la més rellevant, però per a la resta del seu entorn destacarà la seva llarga col·laboració elaborant videojocs. Allò que comença sent un projecte sense gaires expectatives entre dos universitaris, acaba per convertir-se en una reconeguda empresa d’entreteniment que posarà a prova els ciments del seu caràcter, i de la seva relació.
Ichigoés el nom que tindrà la seva criatura. Aquest videojoc serà el primer projecte en comú dels dos, al qual s’hi afegirà un dels personatges més encisadors de la literatura recent, en Max. El tercer membre no només donarà impuls a la idea de crear un videojoc sobre un infant perdut que prova de retornar a casa, sinó que també generarà un canvi en les dinàmiques del grup. Gràcies a ell, Ichigo arriba a convertir-se en un videojoc de culte, que va més enllà de les creacions de rol i acció bàsiques per reflexionar sobre les odissees personals que cal afrontar.
– Per què hauríem de fer res, si no ens creiem que podria ser grandiós?
Val la pena remarcar que la grandiositat tenia significats diferents per a en Sam i la Sadie. Simplificant-ho molt, per a en Sam, grandiositat volia dir popularitat, per a la Sadie, art.
I és que, igual que a Ichigo, el tema principal de la novel·la és aquest: la manera com dos individus evolucionen, maduren i canvien des de la tendra infància fins a la mitjana edat. És una tasca realment complexa, la de crear una història que amb tant sols dos protagonistes, plasmi com els trets d’identitat es mantenen i alhora es modifiquen; com les relacions es creen, es trenquen i es reprenen; i sobretot fer tot això durant les més de 500 pàgines del llibre, mantenint constantment l’atenció dels lectors. El talent de l’autora, Gabrielle Zevin, per construir un plat tan ben elaborat a partir de tant pocs ingredients és innegable, i em remet a la tècnica literària del kishotenketsu, pròpia de la tradició oriental, on els conflictes no tenen lloc en la trama sinó en els personatges.
Potser per això és tant difícil explicar de què tracta, aquest llibre. El que es recorda no són els fets que succeeixen, sinó com aquests afecten la personalitat dels involucrats. Fins al punt de sentir-hi una afinitat i proximitat similar a la d’algú a qui hem vist créixer durant anys. Perquè, de fet, és el que hem viscut llegint Demà, i demà, i demà.
Tots vivim, com a molt, la meitat d’una vida. Hi havia la vida que vivies, que consistia en les eleccions que feies, i llavors hi havia l’altra vida, la que estava feta de les coses que no havies triat.
A banda, l’autora també crea un imaginari visual concret al llarg de l’obra. Les referències a l’art japonès (Murakami, Foujita, KatsukishaOi…) es barregen amb les referències de videojocs (Pacman, Zelda, Harvest Moon…) d’una manera que sorprendrà, sobretot, a aquells qui no se sentin massa atrets pel món de l’electrònica. Zevin és capaç de mostrar-li al lector la bellesa i l’art que s’amaga darrere de les pantalles i també la literatura i els referents culturals que tenen les trames; d’una manera tant atractiva i sensorial que provoca ganes d’iniciar un nou joc per a consoles, encara que quedi clar, en tot moment, l’exigència i esforç sobrehumans que implica dissenyar i produir un videojoc. Com també haurà suposat un grau de treball considerable per a l’autora reunir tants referents i entendre’ls, treure’n tot el suc literari possible, i encaixar-ho tan subtilment dins de la història.
“No és un nen ni una nena“
Ichigo és el primer videojoc de la Sadie i en Sam, i qui donarà el primer de molts èxits a la companyia que crearan; però també és un petit èxit per a la representació de personatges no-binaris a la literatura contemporània. Perquè sí, encara que les novel·les amb personatges homosexuals masculins sigui cada cop més freqüent, la resta de sigles del col·lectiu es perden en un difuminat borrós. El focus està posat sobre la G, i la resta són només un afegit. Però Demà x3 dona protagonisme a uni1 personatge de gènere intencionadament no definit.
– Dissenyarem el personatge de manera que no tingui gènere – va dir en Sam.- A questa edat, el gènere no té gairebé gens d’importància. I d’aquesta manera, tots els jugadors s’hi podran veure reflectits.
No tothom, és clar, pensarà igual. En Dov (un dels personatges del llibre al qual deliberadament he obviat de la ressenya, quan el llegiu ja veureu per què) opinarà que L’Ichigo hauria de ser un noi, ja que estarien posant bastons a les rodes per una idea de merda extreta d’una tesi de Harvard que a sobre no captarà ningú.
Ens situem al 1995, i el llibre exemplifica perfectament les diferències entre la societat de fa 30 anys i l’actual, no sols en els videojocs, sinó en l’acceptació de la diversitat d’identitats i afectivo-sexuals, la rellevància de la salut mental, i la lluita contra les discriminacions sexistes i racistes. La Sadie serà un dels personatges que sovint comentarà com de diferents són les noves generacions respecte a la que ella representa:
Aquesta generació no amaga res a ningú. La meva classe parla molt dels seus traumes. […] Són tan diferents de nosaltres. Els seus estàndards són molt més alts; no deixen passar el sexisme ni el racisme, que, almenys jo, suportava i prou. Però això també els ha fet, no ho sé… perdre el sentit de l’humor.
De la mateixa manera que el personatge de la Sadie ens mostrarà els canvis amb el tractament de les dones i les micro-agressions que pateixen, en Sam encarnarà l’evolució de la lluita anti-racista i xenòfoba als Estats Units, en el seu cas, contra la comunitat asiàtica. Podríem debatre durant hores i hores sobre tots els punts que indirecta o directament plantegen les diverses problemàtiques, i encoratgem als Clubs de lectura a tractar aquest llibre per fer-ne un debat ben profitós.
Retornem, però, per un moment, a la representació de personatges LGTBIQ+. Al principi de la ressenya, parlàvem de la possibilitat de rebobinar en el temps que permeten els videojocs, però no és l’única. Els jocs de rol en línia permeten interpretar a una persona d’un altre gènere, saltar-se les convencions socials sobre els rols i també de contreure matrimoni entre individus d’un mateix sexe, quan als Estats Units era encara il·legal. Els same-sex marriagestindran un pes clau per a la trama de la novel·la, com també per a la vida dels seus protagonistes:
Zweisamkeit és la sensació d’estar sol fins i tot quan estàs amb altra gent. Abans de coneixe’t, és el que sentia constantment. Ho sentia amb la família, amb els amics, amb tots els xicots que vaig tenir. Ho sentia tan sovint que em pensava que aquesta era la naturalesa de la vida. Estar viu era acceptar que estaves fonamentalment sol.
Sé que soc impossible, i sé que a tu no t’importen gens les paraules en alemany ni el matrimoni. Només puc dir que t’estimo, i gràcies per casar-te amb mi de totes maneres.
Amb aquesta preciosa cita finalitzem una ressenya que ha sigut un plaer de fer. Esperem haver fet justícia a un llibre que, ara que l’any s’acosta al seu final, podem afirmar sense cap mena de dubte que és una de les millors lectures del 2023. Us animem a llegirDemà i demà i demà, i sobretot, a compartir-la amb el vostre entorn.
Vaig tenir problemes per redactar aquest paràgraf, ja que encara no he tingut l’oportunitat de llegir la Guia gramatical del llenguatge no binari. Demano disculpes si hi ha res mal redactat, i espero poder aplicar aviat els criteris de la Guia. ↩︎
La setmana passada es va celebrar la 75a edició de la internacionalment coneguda Fira del llibre de Frankfurt. Editorials, autors, periodistes i aficionats a la lectura de tot el món es van donar cita en el que és, probablement, l’esdeveniment literari més important del món, si més no, en xifres: 4.000 expositors de 95 països diferents, 2.600 actes i presentacions, 7.000 corresponsals de premsa i més de 200.000 visitants; són només algunes de les dades que han convertit aquesta edició en una de memorable.
Eslovènia, rusc de paraules
Cada any, un país és convidat d’honor de la Frankfurt BuchMesse,com ho van ser els Països Catalans el 2007. Enguany, Eslovènia, sota el lema Honeycomb of wordsha sigut l’hoste de l’edició, amb un pavelló propi que ha servit com a aparador del país. Menjar tradicional, propostes turístiques… i molta literatura.
Una de les xerrades que més ganes tenia de viure era, se’ns dubte, LGTBIQA+ Literature from Slovenia, un debat sobre la situació del col·lectiu a la ficció i la realitat eslovenes, que va comptar amb dues de les veus literàries més importants del petit país: Suzana Tratnik i Brane Mozetič.
Qui és Suzana Tratnik? ▼
Escriptora, traductora i sobretot activista lesbiana;Suzana Tratnik (Murska Sobota, 1963) va començar la seva carrera publicant novel·les i llibres de relats com Pod ničlo(Sota Zero, 1997) o Noben glas (2016, traduïda al castellà el 2018 sota el títol Ninguna voz). També se n’ha publicat una antologia, Posiciones geográficas, (Editorial Dosbigotes, 2014). A la fira de Frankfurt va aprofitar per parlar de la seva darrera obra, Pontonski most, una novel·la sobre les discoteques d’ambient a la Ljubljana dels anys 90.
La seva carrera com a activista és, si això és possible, encara més fascinant que les seves obres de ficció. Defensora dels drets LGTBIQA+ des del ’87 i cofundadora del primer grup lèsbic de l’Europa de l’Est, Škuc-Lezbična sekcija LL,ha col·laborat en el festival de cinema LGBT de Ljubljana, ha publicat unes memòries i diversos assaigs i va ser galardonada amb el premi nacional de literatura de la Fundació Prešeren.
Qui és Brane Mozetič? ▼
Aquest poeta eslovè és sobretot conegut per ser l’editor de la col·lecció de llibres Aleph i Lambda d’Eslovènia. No només és un dels autors contemporanis eslovens més traduïts, sinó que a més a més ha organitzat tallers de traducció i lecturesd’autorseslovens a l’estranger, per tal de difondre la literatura del país. En aquest sentit, destaquen les diverses antologies de literatura eslovena LGTBIQA+ que ha publicat.
Les obres amb el seu nom són incomptables. A banda de la cinquantena de traduccions que ha fet i les antologies que ha editat; té publicades diverses obres en prosa, com ara Pasijon (1993) però sobretot de poesia, destacant el grup de Banalije (2003). Moltes d’elles han sigut traduïdes al català, com els reculls de poemes He somiat que havies mort (ILC, 2004) i Banalitats (Eumo, 2009) o el llibre infantilEl país de les bombes(Bellaterra, 2014).
Poder escoltar en directe les opinions de dos activistes històrics eslovens era ja, va ser, de per si, tot un plaer; però a més a més vaig tenir l’oportunitat d’aprendre i descobrir molt sobre la situació del col·lectiu a Eslovènia. La conversa, moderada pel llibreter i bloggeralemany, Florian Valerius, va començar, com no podia ser d’una altra manera, traçant unes línies generals d’allò que caracteritza les obres queer del país:
F.V. Què diríeu que fa especial, a la literatura LGTBIQA+ eslovena?
S.T. Potser el que diré ara és molt self-centered, però…
F.V. Si us plau! És el teu moment de ser self-centered…
S.T. Jo diria que allò que la fa especial és la presència d’obres i escriptores lèsbiques, que és molt alt, comparat amb altres literatures
L’afirmació de Tratnik va ser compartida per Mozetič, qui en els seus catàlegs de literatura LGTBIQA+ i en les publicacions a revistes i diaris, hi notava un alt volum de textos sàfics, en alguns casos, superant als que presenten amors entre homes que, com hem comentat vàries vegades en aquest web, solen ser majoritaris i protagonistes en tots els àmbits. Tot i això, aquesta literatura lèsbica no segueix els mateixos camins que la d’altres literatures europees:
B.M. L’altre dia estava llegint Boulder, de l’escriptora catalana Eva Baltasar, i no crec que un llibre com aquest hagués sigut igual de premiat i valorat per la crítica a Eslovènia com ho ha sigut a Catalunya. L’alt i explícit contingut sexual ho hagués frenat.
Deixant de banda la il·lusió que em va fer sentir el nom d’Eva Baltasar i la menció a Catalunya (gairebé se m’escapa un crit), el cert és que la literatura eslovena, com explica Mozetič, s’enfronta a molts reptes, el principal, el poc espai que se’ls hi permet. L’escriptor va reflexionar sobre com, en molts sentits, el país segueix a dins de l’armari. En el món cultural, es permetran les representacions queer, sempre i quant aquestes romanguin en un espai petit, sense aspirar a més.
No és, però, la única característica que dificulta la publicació a Eslovènia. Com explica Mozetič, “Eslovènia és un país petit. Som 2 milions de persones i cada cop menys gent llegeix. No seria possible sense suport, sovint internacional” i afegeix que “La meva feina va ser una lluita contra el govern, i en certa manera, ho segueix sent”.
Soc sempre escriptora lesbiana, encara que escrigui una recepta de cuina – Suzana Tratnik
Però la situació ha millorat respecte a abans? Com veuen els reptes del futur? Tratnik opina que hi ha hagut una evident evolució, sobretot gràcies a la inclusió de noves idees i perspectives, com ara la interseccionalitat, i la integració de col·lectius i minories que abans quedaven encara més marginades. Tot i això, admet que:
S.T. Sempre he tingut por, i ara que em faig vella, segueixo tenint por, per altres raons.
El cert és que el boomde literatura queer en eslovè es va donar a les dècades dels 80/90, i fins i tot es va realitzar un concurs de literatura europea per a joves LGTBI, celebrat a Rotterdam el ’88. Molts dels progressos i de l’empenta d’aquells temps, però, sembla que fa temps que van quedar-se ancorats.
Escriure és ja un acte polític en si mateix – Brane Mozetic
El moderador Florian Valerius va passar, aleshores, a preguntar-los pels inicis literaris: pels seus. En el cas de l’escriptora, tot va començar com una necessitat personal: a l’hora de llegir, volia un tipus d’històries, amb protagonisme queer, que era difícil de trobar en eslovè. Va nèixer aleshores un interès per crear una literatura lèsbica, però també de trobar aquella que ja existia, tant en obres nacionals com internacionals; ja que també volia conèixer les realitats queer d’altres països. En el cas del poeta, tot va començar amb la lectura deMort a Venècia,de Thomas Mann; llibre que el va marcar de jove. A partir d’aquí, va néixer el seu interès per el·laborar un treball de final de grau, en el qual volia repassar la literatura LGTBIQA+ del país. Aquest projecte es va convertir en una Antologia que, el 1989, va iniciar una nova era. Parlem de Modra svetloba, una antologia homoeròtica que va ser predecessora (i encara ho és) de moltes, moltes més. Tot i això, Mozetič afirma que no se sent pare o mentor de les veus literàries que han nascut posteriorment a ell.
Literatura eslovena en català
Però i en català? Què podem llegir, d’aquests autors?
El cert és que els vincles entre Eslovènia i els Països Catalans van més enllà d’haver sigut països convidats a la BuchMesse, amb 16 anys de diferència. Algunes de les obres de Tratnik i Mozetič han sigut traduïdes al català i al castellà, i aquí en recopilem algunes.
L’obra principal i més traduïda de Mozetič, Banalije va ser publicada en català per Eumo Editorial el 2009, uns quants anys abans que es publiqués l’edició en castellà. Aquest llibre, recull de poemes, parla sobre els plaers del cos i la banalitat de la vida, amb uns textos punyents i colpidors.
De Mozetič també podem llegir el conte infantil El país de les bombes, un relat antibèl·lic il·lustrat per Maja Kastelic; o He somiat que havies mort,el resultats del Seminari de Traducció Poètica que va organitzar la Institució de les Lletres Catalanes el 2004.
Pel que fa a Tratnik, desgraciadament encara no l’hem poguda llegir en català. En castellà, però, tenim llibres de relats com Noben glas (2016, traduïda el 2018 sota el títol Ninguna voz); i també se n’ha publicat una antologia, Posiciones geográficas, (Editorial Dosbigotes, 2014).
Més enllà dels dos autors esmentats, hi ha una llarga llista d’obres que enllacen el català i l’eslovè. Una d’elles és Un Sant Jordi a Eslovènia(Núvol, 2017) sobre el viatge que Vicenç Pagès Jordà va fer a Eslovènia, descrivint la celebració del dia de Sant Jordi al país. També cal destacar la figura de Simona Skrabec, qui ha traduït una llarga llista d’escriptors eslovens, entre ells Mozetic, al català; però també a la inversa: obres cabdals de la literatura catalana LGTBI com El mar, de Blai Bonet, La Passió Segons Renée Vivien, de Marçal, o El joc del mentider, de Lluís Maria Todó; han sigut traduïdes a l’eslovè per ella.
Pols de diamant Autor: Pau Coya Any: 2023 Gènere: Teatre Preu: Entrades a 16€ Duració: 80 minuts
“Sabia que la meva proposta era heavy i que podia no agradar” explicava Pau Coya en una entrevista sobre la seva obra de teatre Pols de diamant. Sembla, però, que sí que va agradar i molt, ja que el públic del IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears el va triar, aquest gener, com a guanyador del certamen. L’obra posa sobre la taula alguns temes que poden resultar incòmodes o difícils de connectar per a moltes persones, però això no el va frenar: “quan escric, soc molt responsable amb el missatge, sense entrar en dogmes, però és important ser conscient de les conseqüències”.
Pols de diamant és una obra nascuda de la realitat. Segurament recordareu el cas de Malasaña el 2021, quan un jove va denunciar una agressió homòfoba que, després de molt ressò, va resultar ser inventada. Els mitjans de comunicació van aprofitar per tractar-ho de manera sensacionalista, com explica Coya, fins al punt que ja ningú recorda com va acabar.
L’obra de teatre parteix d’aquest fet real per imaginar què pot conduir a algú a actuar així, sense victimitzar però plantejant-se què hi pot haver més enllà. Pols de diamant parla de molts temes: prostitució, estigmes, mentides… Però sobretot sobre les agressions LGTBIfòbiques i la pressió mediàtica, un tema que l’autor mallorquí està estudiant en el seu màster d’Estudis Teatrals:
«Precisament, el meu treball final és sobre l’evolució de la representació LGTBI al teatre contemporani en català. I del que m’he adonat, des de Pere Quart fins ara, és que els homosexuals hem passat de ser monstres a ser víctimes, castigades pel destí. O ens maten, vivim en desgràcia o ens suïcidem»
Pols de diamant ha viatjat des de Mallorca fins a Barcelona, i pujarà als escenaris de la Sala Versus Glòries. Nelson Valenta ha sigut el director d’una posada en escena que el dramaturg ha definit com una elevació del text, destacant-ne “l’agilitat i el dinamisme“. Els actors, Dafnis Balduz i Albert Salazar, tenen una gran química a dalt de l’escenari; i en el cas del primer, el text ja era conegut, després de la col·laboració al Torneig de Dramatúrgia.
Avui, dimecres 18 d’octubre, arrenquen els motors de Pols de diamant, que podreu anar a veure de dimecres a diumenge a les 20:00 del vespre, fins el 12 de novembre. Podeu comprar les entrades aquí.
Estat de l’LGBTI-fòbia a Catalunya, 2022 Autors: Observatori Contra l’Homofòbia Any: 2023 Gènere: Estudi Preu: Gratuït
El passat 13 de Juliol es va presentar l’informe que l’Observatori Contra l’Homofòbia publica cada any, analitzant les agressions i les denúncies LGBTI-fòbiques que desgraciadament tenen lloc a Catalunya. Es tracta d’una de les publicacions anuals més esperades per a molts, ja que és el full de ruta a seguir pel que fa a aquest tipus de discriminacions. La tasca de l’OCH és, sens dubte, impagable, i cada cop més els mitjans de comunicació se’n fan ressò.
Diverses publicacions i mitjans de comunicació, com ara RTVE, TV3 o Público van transmetre a la població les conclusions principals a les quals arriba l’informe, que és gratuït i a l’abast de tothom a través del web de l’Observatori. El seu president, Eugeni Rodríguez, qui va ser entrevistat a Els matins l’any passat, va fer la presentació enguany al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
🔴 Comença la roda de premsa de l'Estat de l'#LGTBI-fòbia a Catalunya 2022.
📝 L'estudi d'enguany recull 237 incidències per violències i discriminacions i té una mirada centrada en la gent gran i les persones Trans*. pic.twitter.com/dLgPWZxTiF
— Observatori Contra l'Homofòbia (@OCL_H) July 13, 2023
El document, de 126 pàgines, va ser dirigit per Patrícia Aljama i Emerson Vicente-Cruz, i compta amb un Glossari de termes bàsics, un resum del Marc Legal a Catalunya, diversos anàlisidedades sobre les discriminacions d’enguany i la seva comparació amb les dades d’anys anteriors, i una sèrie de conclusions i recomanacions per enfrontar el repte. És un estudi complet i profund, que analitza les dades en funció dels tipus de discriminació, l’edat o la identificació dels agredits, la zona o època de l’any en la qual es van donar i molt més.
Malgrat que podríem fer-ne un resum, preferim redirigir-vos al document, per tal que pogueu llegir-lo de primera mà.
Arriba l’estació de les flors (i de Sant Jordi) i nosaltres us portem unes novetats literàries molt cridaneres per a tothom! Autors nous i clàssics, d’aquí i d’allà… I per suposat, abraçant tot l’espectre #LGBTI
Voleu una novel·la juvenil homosexual ? En tenim de fantasia i d’activisme. Preferiu parlar de sexualitat diversa? Els del Tindercat ens presenten un llibre amb el recull d’històries reals de mes seves sessions! Voleu conèixer les vides i lluites de persones transsexuals? Preferiu un club de lectura? Mireu el nostre web i ho trobareu tot!
Ficció
armaris i barricades
Fa pocs dies vam assistir a la presentació d’Armaris i barricades a la llibreria Antinous, i ens va semblar una novel·la innovadora, tant pel seu tema com per l’estil d’escriptura. L’autor s’ha submergit en la realitat d’ell i de tants joves del país per portar-nos una història que va més enllà de la típica novel·la sobre “jove homosexual es troba a si mateix” per parlar sobre tots els reptes i perills que comporta, encara en ple segle XXI, acceptar la pròpia sexualitat. Podeu llegir-ne un fragment aquí.
Armaris i barricades, Adrià Aguacil, Montena. Preu: 8,45€ (eBook)
Aquest hivern
Alice Oseman està creant tot un univers de les seves obres de Wattpad. A Aquest hivern coneixem més a fons la família d’en Charlie, qui fa poc ha sigut ingressat per anorèxia i que ara retorna a casa desitjant estar tranquil i passar desapercebut. Una història necessària sobre la salut mental, els trastorns alimentícisi la necessitat d’amor i suport. Podeu llegir un fragment aquí, o consultar ressenyes sobre Heartstopperaquí.
Aquest hivern, Alice Oseman, Fanbooks. Preu: 15,95€ (paper) 7,99€ (eBook)
mentre el cel no ens reclami
Com deu ser la vida en parella entre un àngeli un jove de les Terres de l’Ebre?
A Mentre durin les espelmes el món terrenal i sobrenatural es van unir en una relació entre dos nois de “móns” molt diferents… Ara arriba la segona part d’aquest BL, on descobrirem altres éssers fantàstics que habiten als cementiris de BCN, sense perdre les referències de manga i ciència-ficció que esquitxaven les pàgines del primer volum, i que tant van agradar als qui (com jo!) vam crèixer amb les sèries del 3XL com a referents
Mentre el cel no ens reclami, Josep Rodríguez Ferrer, Voliana
Thriller i Misteri
cos a terra
La campanya electoral per al Parlament ha començat, però el tret de sortida ha sigut literal, i diversos assassinats provoquen que l’assessor Max Margarit hagi de fer el paper d’investigador per descobrir a l’assassí, alhora que prova de no perdre les eleccions.
Una història satírica, de la mà d’algú que coneix de ben a prop la realitat política catalana.
Cos a terra, Toni Aira, La Campana
????
????
Ben aviat, descobrireu aquest llibre…
Històries reals
Transgresorxs
Transgresorxs és un llibre col·laboratiu, resultat de la participació de 20 persones no binàries, que sumen forçes per reflexionar sobre la seva vida i identitat, i sobre com crear una societat més inclusiva
Un dia qualsevol, un treballador social del Departament de Menors i Famílies truca a la porta de la família Hays per investigar una denúncia anònima sobre l’educació de la seva filla transgènere. A partir d’aquest cop a la porta, d’aquesta amenaça, la família Hays inicia un viatge per allunyar-se del Cinturó de la Bíblia, la regió estatunidenca on viuen, famosa pel seu profund arrelament social al cristianisme evangèlic. Tot i això, no podran escapar prou lluny de l’odi i la por que descansa al nucli de la nació americana. Dolç i íntim, Un amor salvatge ens demana a tots que estimem millor, no només pel bé de la filla de l’autora, sinó per respecte a tots els nens del món que suporten injustícies i prejudicis des que neixen. Un amor salvatge és una crida a l’acció, una oda a la comunitat, una lliçó d’empatia, una esperança per a un futur millor. Una carta d’amor universal a una nena que sempre ha sabut exactament qui és i que està esperant que la resta del món se n’assabenti.
Una amor salvatge, Carolyn Hays. Editorial Ara Llibres. (Pròximament)
Sexualitat
Això no és sexe!
Després d’anys fent tallers de sexualitat a instituts, l’educadora Marina Marroquí ha iniciat la batalla contra les conseqüències del porno en l’educació sexual dels adolescents: des de la normalització de la violència sexual fins al blanqueig de la prostitució. Una obra necessària per parlar obertament sobre allò que no és sexe. Podeu llegir-ne un fragment aquí
Això no és sexe! Marina Marroquí, Editorial Fanbooks. Preu: 14,99€ (paper) 7,99€ (eBook)
Ara que som joves
El projecte autogestionat per i per a joves Tindercat, un espai de cites per conèixer gent en català, va fer un pas endavant el 2022 passant de ser un espai virtual a presencial. Ara, a partir de totes les històries que s’han vist a les xarxes i a les trobades, ens porten un llibre que recull les històries (i reflexions) que han conegut durant aquest temps.
Ara que som joves, Diversos autors (Tindercat), Edicions Rosa dels vents, 160 pàgines. Preu: 19,90€
Manga
Dojins de Haikyu
Segurament ja haureu sentit a parlar de Haikyu, el popular anime japonès de volei que fa pocs mesos es va estrenar al nou canal SX3 i que és ja tot un èxit entre els joves (i no tant joves) espectadors. Enhorabona per l’anime en català! Els qui vam créixer entre Ranma, Conan i Inuyasha ens sentim molt feliços de veure com reviu!
Com deia, és molt probable que conegueu Haikyu, però… sabeu que molts fans del programa van començar a fer versions i històries inventades sobre els personatges de la sèrie? És el que es coneix com a doujins, i que aquí és similar als fan-fictions que tant populars es van fer la dècada passada i que, encara avui en dia, són un èxit. Un Dojin pren de referència personatges ja creats en altres anime o manga, i n’imagina un desenvolupament diferent.
Gràcies al portal Lluna Plena Fansub, dos nous Doujins de Haikyu han sigut traduïts al català. L’octubre passat van publicar el primer És una cita, oi?, però aquest 2023 hem vist com publicaven dos nous Doujins: Parallax de Chekera i Totalment impredictible, de Diethelm i Miyuzuki. Voleu llegir-los? Aquí en teniu els enllaços!
L’editorial Barcino ha recuperat un dels clàssics més importants de la literatura catalana: Vida Privada, de Josep Maria de Sagarra. Aquesta reedició de la novel·la sobre la vida a Barcelona està emmarcada dins de la col·lecció Imprescindibles, un nom molt adequat per una obra que tothom hauria de llegir un cop a la vida, per entendre com era la Barcelona de principis del segle XX. Amb presència del col·lectiu LGBTI (per exemple, a través dels habitants del barri xino), però també amb tots els elements que caracteritzen les obres de Sagarra, aquesta és una edició perfecta per a aquells que encara no hagueu llegit Vida Privada.
Vida Privada, Josep Maria de Sagarra, Editorial Barcino, Preu: 25,95€. Pàgines: 415
Iniciem l’any amb una bona pila de llibres publicats durant el mes de Gener (bé, i una mica del Desembre, que amb les festes no vam poder escriure per aquí). Es tracta d’unes quantes obres que ens han cridat l’atenció i que ens agradaria poder valorar amb molta més profunditat en un futur (editorials, si llegiu això i ens voleu enviar un exemplar, endavant! Les nostres butxaques ho agrairan). Totes aquestes novetats són molt variades: des d’històries reals fins a ficció, des de contes infantils fins a assaigs, des d’obres amb la tinta encara mullada fins a clàssics, des de Catalunya fins a Amèrica. I, òbviament, des de la L, passant per la G, la T, la B, la I i fins el +.
Quina us crida més l’atenció?
Un lloc per a en Mungo
En Mungo, de família protestant, i en James, de família catòlica, viuen atrapats entre dos barris de Glasgow, on els joves de classe treballadora s’enfronten en baralles territorials per defensar la seva reputació. Haurien de ser enemics acèrrims si volen ser vistos com homes, però, contra tot pronòstic, forgen una amistat que a poc a poc es converteix en amor. En un entorn d’allò més masculinitzat, en Mungo s’esforça per ocultar el seu jo vertader a tots els qui l’envolten, especialment al seu germà gran, en Hamish, el líder despietat d’una banda local.
Un lloc per a en Mungo, Douglas Stuart. Edicions 1984, 22,90€. Pàgines: 512
El somriure dels dofins
En Francesc acaba de sortir de la presó, indultat després d’haver estat condemnat per un escàndol sexual, i narra la seva pròpia història: tot el que el va portar fins a aquell lavabo de discoteca, on el van trobar vestit de dona tenint sexe amb un altre noi. Aquestes són les memòries d’infantesa, adolescència i joventut d’un nen sensible i amorós condemnat a créixer en l’ambient opressiu d’un poble de comarques dels anys vuitanta i noranta, i com va poder superar el dolor i celebrar la vida gràcies a l’amistat amb dues dones fantàstiques, als llibres i a la seva capacitat de resiliència innata.
Amb una tendresa inigualable, Francesc Soler ens endinsa en la vida d’un nen petit que de mica en mica va descobrint i acceptant qui és de debò, fins que aconsegueix sortir de la closca i convertir-se en la persona esplendorosa que sempre ha estat.
El somriure dels dofins, Francesc Soler. Columna Edicions. 18,90€. Pàgines: 272
Transgresorxs
Transgresorxs és un llibre col·laboratiu, resultat de la participació de 20 persones no binàries, que sumen forçes per reflexionar sobre la seva vida i identitat, i sobre com crear una societat més inclusiva
Un dia qualsevol, un treballador social del Departament de Menors i Famílies truca a la porta de la família Hays per investigar una denúncia anònima sobre l’educació de la seva filla transgènere. A partir d’aquest cop a la porta, d’aquesta amenaça, la família Hays inicia un viatge per allunyar-se del Cinturó de la Bíblia, la regió estatunidenca on viuen, famosa pel seu profund arrelament social al cristianisme evangèlic. Tot i això, no podran escapar prou lluny de l’odi i la por que descansa al nucli de la nació americana. Dolç i íntim, Un amor salvatge ens demana a tots que estimem millor, no només pel bé de la filla de l’autora, sinó per respecte a tots els nens del món que suporten injustícies i prejudicis des que neixen. Un amor salvatge és una crida a l’acció, una oda a la comunitat, una lliçó d’empatia, una esperança per a un futur millor. Una carta d’amor universal a una nena que sempre ha sabut exactament qui és i que està esperant que la resta del món se n’assabenti.
Una amor salvatge, Carolyn Hays. Editorial Ara Llibres. (Pròximament)
Una cambra pròpia / A room of one’s own
Apareguda l’any 1929, reflecteix l’enfocament molt personal de l’autora a l’hora d’escometre el tema de LES DONES I LA NOVEL·LA. El punt d’arrencada se situa en la necessitat, per a les dones que volen esdevenir escriptores, de l’existència d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals”. Però el text que presentem transcendeix aquest tema principal i no tracta solament de l’estatus de la dona, sinó també de la intel·ligència creativa, de la naturalesa del geni i de la fatalitat del feixisme. El llibre és enèrgic, lúcid, convincent, divertit; és, de fet, una obra mestra” (Johnm Lehmann).
Una cambra pròpia / A room of one’s own. Virgina Wolf (Traducció d’Helena Valentí). Editorial Temeraria, 288 pàgines.
El feminisme és per a tothom
Què és el feminisme? “Dit de manera senzilla, el feminisme és un moviment que vol posar fi al sexisme, l’explotació sexista i l’opressió.” Així comença El feminisme és per a tothom, una introducció breu i accessible, on bell hooks exposa la naturalesa del feminisme i la seva promesa positiva d’eliminar el sexisme, l’explotació sexista i l’opressió.
Començant per una enquesta de les preocupacions i temàtiques més importants del feminisme, l’autora desmitifica conceptes polèmics i converteix el que aparentment és ideologia en sentit comú. hooks, que ofereix una avaluació crítica dels èxits i fracassos del feminisme contemporani, revisa una àmplia varietat de temes, incloent-hi els drets reproductius, la violència sexual, la raça, la classe i el treball. Amb l’estil clar i directe que la caracteritza, hooks anima els lectors a veure com el feminisme pot entrar en contacte amb les seves vides i canviar-les. A veure que el feminisme és per a tothom.
El feminisme és per a tothom, Bell Hooks, Editorial Tigre de paper. 190 pàgines. Preu: 14,50€
El meu papa més!
Conte sobre els rols masculins i estereotips de gènere que visibilitza l’afecte i l’amor entre els homes. Amb tocs d’humor i jocs visuals.
Ens parla sobre la rivalitat entre els dos protagonistes sobre els seus pares. I com aquesta es pot convertir en un missatge sobre l’afectivitat i l’amor entre dos homes. Una història que ens mostra de manera natural i normalitzada l’amor i les cures entre els dos pares, sense més. I tot a través dels ulls dels seus fills, una autèntica revelació i manifest sobre l’amor entre els homes!
El meu papa més! Joan Turu i Fran Pintadera. El cep i la nansa. Preu: 13,30€
Clubs de lectura
I per si en voleu més, hi ha diversos clubs de lectura amb protagonisme LGBTI+.
A la llibreria Antinous de Barcelona, aquest mes llegeixen Memorial de Bryan Washington (9/2).
També teniu el Mariclub de lectura d’Atzagaia, que comentarà Gang Bang de Josep Maria Miró (24/2).
Lo Gay Saber 