Literatura LGBTIQ+ a Eslovènia

La setmana passada es va celebrar la 75a edició de la internacionalment coneguda Fira del llibre de Frankfurt. Editorials, autors, periodistes i aficionats a la lectura de tot el món es van donar cita en el que és, probablement, l’esdeveniment literari més important del món, si més no, en xifres: 4.000 expositors de 95 països diferents, 2.600 actes i presentacions, 7.000 corresponsals de premsa i més de 200.000 visitants; són només algunes de les dades que han convertit aquesta edició en una de memorable.

Eslovènia, rusc de paraules

Cada any, un país és convidat d’honor de la Frankfurt BuchMesse, com ho van ser els Països Catalans el 2007. Enguany, Eslovènia, sota el lema Honeycomb of words ha sigut l’hoste de l’edició, amb un pavelló propi que ha servit com a aparador del país. Menjar tradicional, propostes turístiques… i molta literatura.

Una de les xerrades que més ganes tenia de viure era, se’ns dubte, LGTBIQA+ Literature from Slovenia, un debat sobre la situació del col·lectiu a la ficció i la realitat eslovenes, que va comptar amb dues de les veus literàries més importants del petit país: Suzana Tratnik i Brane Mozetič.

Qui és Suzana Tratnik? ▼

Escriptora, traductora i sobretot activista lesbiana; Suzana Tratnik (Murska Sobota, 1963) va començar la seva carrera publicant novel·les i llibres de relats com Pod ničlo (Sota Zero, 1997) o Noben glas (2016, traduïda al castellà el 2018 sota el títol Ninguna voz). També se n’ha publicat una antologia, Posiciones geográficas, (Editorial Dosbigotes, 2014). A la fira de Frankfurt va aprofitar per parlar de la seva darrera obra, Pontonski most, una novel·la sobre les discoteques d’ambient a la Ljubljana dels anys 90.

La seva carrera com a activista és, si això és possible, encara més fascinant que les seves obres de ficció. Defensora dels drets LGTBIQA+ des del ’87 i cofundadora del primer grup lèsbic de l’Europa de l’Est, Škuc-Lezbična sekcija LL, ha col·laborat en el festival de cinema LGBT de Ljubljana, ha publicat unes memòries i diversos assaigs i va ser galardonada amb el premi nacional de literatura de la Fundació Prešeren.

Qui és Brane Mozetič? ▼

Aquest poeta eslovè és sobretot conegut per ser l’editor de la col·lecció de llibres Aleph i Lambda d’Eslovènia. No només és un dels autors contemporanis eslovens més traduïts, sinó que a més a més ha organitzat tallers de traducció i lectures d’autors eslovens a l’estranger, per tal de difondre la literatura del país. En aquest sentit, destaquen les diverses antologies de literatura eslovena LGTBIQA+ que ha publicat.

Les obres amb el seu nom són incomptables. A banda de la cinquantena de traduccions que ha fet i les antologies que ha editat; té publicades diverses obres en prosa, com ara Pasijon (1993) però sobretot de poesia, destacant el grup de Banalije (2003). Moltes d’elles han sigut traduïdes al català, com els reculls de poemes He somiat que havies mort (ILC, 2004) i Banalitats (Eumo, 2009) o el llibre infantil El país de les bombes (Bellaterra, 2014).

Poder escoltar en directe les opinions de dos activistes històrics eslovens era ja, va ser, de per si, tot un plaer; però a més a més vaig tenir l’oportunitat d’aprendre i descobrir molt sobre la situació del col·lectiu a Eslovènia. La conversa, moderada pel llibreter i blogger alemany, Florian Valerius, va començar, com no podia ser d’una altra manera, traçant unes línies generals d’allò que caracteritza les obres queer del país:

F.V. Què diríeu que fa especial, a la literatura LGTBIQA+ eslovena?

S.T. Potser el que diré ara és molt self-centered, però…

F.V. Si us plau! És el teu moment de ser self-centered…

S.T. Jo diria que allò que la fa especial és la presència d’obres i escriptores lèsbiques, que és molt alt, comparat amb altres literatures

L’afirmació de Tratnik va ser compartida per Mozetič, qui en els seus catàlegs de literatura LGTBIQA+ i en les publicacions a revistes i diaris, hi notava un alt volum de textos sàfics, en alguns casos, superant als que presenten amors entre homes que, com hem comentat vàries vegades en aquest web, solen ser majoritaris i protagonistes en tots els àmbits. Tot i això, aquesta literatura lèsbica no segueix els mateixos camins que la d’altres literatures europees:

B.M. L’altre dia estava llegint Boulder, de l’escriptora catalana Eva Baltasar, i no crec que un llibre com aquest hagués sigut igual de premiat i valorat per la crítica a Eslovènia com ho ha sigut a Catalunya. L’alt i explícit contingut sexual ho hagués frenat.

Deixant de banda la il·lusió que em va fer sentir el nom d’Eva Baltasar i la menció a Catalunya (gairebé se m’escapa un crit), el cert és que la literatura eslovena, com explica Mozetič, s’enfronta a molts reptes, el principal, el poc espai que se’ls hi permet. L’escriptor va reflexionar sobre com, en molts sentits, el país segueix a dins de l’armari. En el món cultural, es permetran les representacions queer, sempre i quant aquestes romanguin en un espai petit, sense aspirar a més.

No és, però, la única característica que dificulta la publicació a Eslovènia. Com explica Mozetič, “Eslovènia és un país petit. Som 2 milions de persones i cada cop menys gent llegeix. No seria possible sense suport, sovint internacional” i afegeix que “La meva feina va ser una lluita contra el govern, i en certa manera, ho segueix sent”.

Soc sempre escriptora lesbiana, encara que escrigui una recepta de cuina – Suzana Tratnik

Però la situació ha millorat respecte a abans? Com veuen els reptes del futur? Tratnik opina que hi ha hagut una evident evolució, sobretot gràcies a la inclusió de noves idees i perspectives, com ara la interseccionalitat, i la integració de col·lectius i minories que abans quedaven encara més marginades. Tot i això, admet que:

S.T. Sempre he tingut por, i ara que em faig vella, segueixo tenint por, per altres raons.

El cert és que el boom de literatura queer en eslovè es va donar a les dècades dels 80/90, i fins i tot es va realitzar un concurs de literatura europea per a joves LGTBI, celebrat a Rotterdam el ’88. Molts dels progressos i de l’empenta d’aquells temps, però, sembla que fa temps que van quedar-se ancorats.

Escriure és ja un acte polític en si mateix – Brane Mozetic

El moderador Florian Valerius va passar, aleshores, a preguntar-los pels inicis literaris: pels seus. En el cas de l’escriptora, tot va començar com una necessitat personal: a l’hora de llegir, volia un tipus d’històries, amb protagonisme queer, que era difícil de trobar en eslovè. Va nèixer aleshores un interès per crear una literatura lèsbica, però també de trobar aquella que ja existia, tant en obres nacionals com internacionals; ja que també volia conèixer les realitats queer d’altres països. En el cas del poeta, tot va començar amb la lectura de Mort a Venècia, de Thomas Mann; llibre que el va marcar de jove. A partir d’aquí, va néixer el seu interès per el·laborar un treball de final de grau, en el qual volia repassar la literatura LGTBIQA+ del país. Aquest projecte es va convertir en una Antologia que, el 1989, va iniciar una nova era. Parlem de Modra svetloba, una antologia homoeròtica que va ser predecessora (i encara ho és) de moltes, moltes més. Tot i això, Mozetič afirma que no se sent pare o mentor de les veus literàries que han nascut posteriorment a ell.

Literatura eslovena en català

Però i en català? Què podem llegir, d’aquests autors?

El cert és que els vincles entre Eslovènia i els Països Catalans van més enllà d’haver sigut països convidats a la BuchMesse, amb 16 anys de diferència. Algunes de les obres de Tratnik i Mozetič han sigut traduïdes al català i al castellà, i aquí en recopilem algunes.

Banalitats
Brane Mozetic
Editorial Eumo
Any: 2009
Traductora Simona Skrabec,

L’obra principal i més traduïda de Mozetič, Banalije va ser publicada en català per Eumo Editorial el 2009, uns quants anys abans que es publiqués l’edició en castellà. Aquest llibre, recull de poemes, parla sobre els plaers del cos i la banalitat de la vida, amb uns textos punyents i colpidors.

De Mozetič també podem llegir el conte infantil El país de les bombes, un relat antibèl·lic il·lustrat per Maja Kastelic; o He somiat que havies mort, el resultats del Seminari de Traducció Poètica que va organitzar la Institució de les Lletres Catalanes el 2004.

Pel que fa a Tratnik, desgraciadament encara no l’hem poguda llegir en català. En castellà, però, tenim llibres de relats com Noben glas (2016, traduïda el 2018 sota el títol Ninguna voz); i també se n’ha publicat una antologia, Posiciones geográficas, (Editorial Dosbigotes, 2014).

Més enllà dels dos autors esmentats, hi ha una llarga llista d’obres que enllacen el català i l’eslovè. Una d’elles és Un Sant Jordi a Eslovènia (Núvol, 2017) sobre el viatge que Vicenç Pagès Jordà va fer a Eslovènia, descrivint la celebració del dia de Sant Jordi al país. També cal destacar la figura de Simona Skrabec, qui ha traduït una llarga llista d’escriptors eslovens, entre ells Mozetic, al català; però també a la inversa: obres cabdals de la literatura catalana LGTBI com El mar, de Blai Bonet, La Passió Segons Renée Vivien, de Marçal, o El joc del mentider, de Lluís Maria Todó; han sigut traduïdes a l’eslovè per ella.