Portugal – Lo Gay Saber

Tot i ser el mes més curt de l’any, Febrer ens ha dut una llarga llista de novetats literàries LGTBI+ en català. Esperats còmics d’amor juvenil, assaig feminista, clàssics de la literatura traduïts al català, manga japonès que trenca gèneres i una nova revista LGTBI+. Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura, i ho corroborem!

Heartstopper 5. Sempre al teu costat

CÒMIC – GAI I BISEXUAL – JUVENIL

Heartstopper: Sempre al teu costat
Autora: Alice Oseman
Editorial: Fanbooks
Preu: 15,95 (paper) 5,99 (ebook)

Comencem amb la que, segurament, ha sigut la novetat més esperada d’aquest mes de Febrer. Heartstopper: Sempre al teu costat, el cinquè volum de la sèrie de còmics, va arribar a les llibreries per Sant Valentí. En Nick i en Charlie continuen la seva preciosa història d’amor, però hauran d’afrontar nous reptes quan el primer comenci la universitat, el que suposarà convertir la seva relació en un amor a distància.

Els còmics de l’anglesa Alice Oseman ja són tot un fenomen entre els joves, no només dins del món literari, sinó també a les plataformes d’streaming, gràcies a l’adaptació (bastant ben feta, cal dir) que n’ha fet Netflix. Mentre esperem que s’estreni la tercera temporada de la sèrie, podeu rellegir els volums anteriors o endinsar-vos en aquest nou capítol d’amor juvenil!

llegeix-ne el primer capítol

Món hetero

assaig – feminisime – autores catalanes

Què podem dir per recomanar-vos aquest llibre, si ja us hem dit que és de Montserrat Roig? L’autora és una peça clau de la literatura catalana, amb obres com Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català) o El temps de les cireres (Premi Sant Jordi) entre molts d’altres. Els qui estigueu acostumats a llegir la seva narrativa, potser us interessarà fer un canvi i llegir els seus assaigs sobre el gènere, en aquesta antologia que Grup 62 acaba de publicar aquí.

Els textos són “una joia en l’obra de Montserrat Roig“, i van ser publicats, ara fa 44 anys, en un volum en castellà anomenat ¿Tiempo de mujer?, però ara arriben en català, traduïts per Mercè Ubach, permetent-nos conèixer de més a prop els seus pensaments sobre l’heterosexualitat com a problema, el moviment feminista, les reivindicacions de l’època i l’autoconcepció d’ella mateixa com a dona.

El model que havien de seguir era la Mare de Déu: una imatge que no manifestava cap indici d’error ni brutícia moral. Era una imatge extraordinàriament neta, fi del a les característiques recomanades pel Dogma de la Immaculada, una imatge allunyada de les mesquineses reals —l’angoixa de les famílies per comprar fruita de qualitat o l’avorriment de les llarguíssimes tardes de diumenge—, una imatge que condemnava d’entrada, a qui la volgués imitar, al fracàs més rotund.
Fragment de Món hetero

L’habitació d’en Giovanni

narrativa – homosexualitat – clàssic de la literatura

Parlar de L’habitació d’en Giovanni (1965) és parlar d’un clàssic de la literatura LGBTI+. Un clàssic que només podíem llegir en llengües estrangeres… Fins ara. Ja que per primera vegada, la novel·la de James Baldwin ha sigut traduïda al català, de la mà de Dolors Udina, i serà publicada per Trotalibros el proper mes de Març.

“Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d’un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret. Així comencen un idil·li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.” Reserva aquí

Orgull

revista – entrevistes – assaig

Just el darrer dia de Febrer (i perquè enguany s’ha allargat un dia!) es publicarà el primer número d’Orgull, una revista que es defineix com una “publicació de reflexió LGTBI+“. Tot i que encara és molt poc el que en sabem, la llarga llista de personalitats que hi participen (Ada Colau, Maio, Bel Olid, Tània Verge…) i les temàtiques que tractaran (art, activitats, cultura, actualitat política…), apunten a que pot convertir-se en tot un èxit.

La seva cap de redacció, Mar Sifre Rigol, explica que l’objectiu és “crear un projecte periodístic potent on el col·lectiu LGTBI+ barceloní es pugui sentir reflectit, segur i on pugui trobar tot allò que li interessa”. Tot i que avui en dia hi hagi altres publicacions LGTBI+, com ara la Revista Lambda, tenim ganes de veure què oferirà Orgull, i com destacarà i aconseguirà ser un referent per a tots els membres del col·lectiu.

Sembla que és moment de consultar el seu web, i també de seguir-los a les xarxes!

Antínous i altres poemes en anglès

poesia – portugal – història

També per concloure el mes de Febrer, la llibreria Antinous farà la presentació d’Antinous i altres poemes en anglès, de Fernando Pessoa. Avui dijous, a les 19:00, es presentarà el poemari editat per Ensiola, amb el seu traductor, Miquel Àngel Llauger, el poeta Eloi Creus i l’autor del pròleg, Gabriel de la S.T. Sampol. No us podeu imaginar les ganes que tinc d’assistir-hi!

Si coneixeu l’obra de Pessoa, segurament us haureu emocionat amb les seves composicions poètiques en portuguès; però el cert és que va començar a escriure poesia en anglès. Tot i que aquests poemes vagin “en direccions múltiples”, s’han agrupat en aquest volum tan especial precedit del poema narratiu Antínous, el plany de l’emperador Adrià a la mort del seu efebus. Una composició homoeròtica que inicia un volum de poesia imprescindible.

La nit més clara

prostitució – barcelona – narrativa

“Quins camins obscurs pot acabar escollint un adolescent rosegat per la desesperació? Un debut punyent i ple de tendresa que ens endinsa en el laberint de la prostitució. Després de la mort del seu pare, en Damià passa les nits rondant per Barcelona, mancat d’il·lusió i d’afecte. Potser per demostrar-se que encara és capaç de sentir alguna cosa comença a prostituir-se i la seva vida es bifurca: de dia és un adolescent aplicat als estudis que té cura de la seva àvia, i de nit ofrena el seu cos per sadollar les fantasies d’homes estranys.

Els mesos passen, i també les estacions, i la Barcelona nocturna revela els seus perills, la violència i la sordidesa. Llavors en Damià comença a sospitar que aquesta ciutat està tan buida com ell mateix. Una història d’una delicadesa extraordinària que ens parla del moment màgic i fràgil en què descobrim les bondats i les vileses del món, el sexe, l’amor, la solitud i la possibilitat de trobar la llum al bell mig de la nit més fosca.”

El noi que coneix la Maria

manga – shonen-ai – queer

Els nostres amics del portal Lluna Plena no fansub sempre ens porten uns manga increïbles! Aquest febrer, gràcies a la seva tasca voluntària, s’han traduït i publicat els 6 capítols de El noi que coneix la Maria, una tendra història d’enamorament adolescent.

En Taiga Hirasawa sempre ha volgut ser un heroi com a les pel·lícules, i sempre s’ha preguntat qui interpretaria el paper d’heroïna. En el seu primer dia a l’institut, es fixa en la Maria, l’estrella del club de teatre. Gràcil i amb aire d’ambivalència, la Maria és la nineta dels ulls de tothom. En Taiga no triga a confessar-s’hi i acaba per descobrir tot d’una que el nom real de la Maria és Yuu Arima, un company de classe molt masculí.

Un amor extramuros

narrativa – homofòbia – literatura catalana

No podíem acabar sense comentar que la novel·la de Manuel de Pedrolo, Un amor fora ciutat, ha sigut traduïda també al castellà. L’autor la va redactar el 1959, però va decidir guardar-la en un calaix fins als setanta, quan el moviment censor de la Dictadura estava més preparat per acceptar aquest llibre… O almenys, això creia ell, ja que ràpidament els llibres van ser requisats i tant ell, com a l’editor, van haver d’anar a judici.

Amistades Particulares recupera ara la versió sense censura per presentar-nos una novel·la a dues veus. Dos homes, amb vides molt diferents, es confessen a les seves mullers sobre els seus amors fora ciutat, les seves relacions amb altres homes. Es tracta d’un exercici de Pedrolo per provar d’entendre els orígens i els sentiments d’una persona homosexual, i és tota una pionera dins de la literatura homoeròtica ja no només en català, sinó a tot l’Estat Espanyol.

compra aquí

A angústia da azeitona antes de se transofmrar em luz
Autor: José António Almeida
Editorial: Nao Edições
Any: 2019
Preu: 16,00€
Idioma: Portugués
Pàgines: 128
Gènere: Assaig / Poesia

Preàmbul: Aquest article pertany a la sèrie de propostes Pròximament?, un apartat del blog en el qual parlem d’obres escrites en llengües estrangeres i que encara no han estat traduïdes al català, però que haurien de ser-ho. Avui parlarem de A Angústia da azeitona antes de se transformar em luz, de José António Almeida.

Si parlem de literatura LGBTI, Portugal no és el primer país que ens ve al cap (ni el segon, ni el tercer, ni el quart…). Més enllà de la poesia de Fernando Pessoa, pocs són els autors portuguesos que han arribat al nostre país escrivint sobre l’amor entre persones del mateix sexe, el que no és estrany, tenint en compte la indiferència que sol provocar aquest preciós país, del qual en coneixem tant poc.

L’última celebració de l’orgull a Lisboa (2019)

Per això em va encantar, en un viatge que vaig fer a Lisboa fa uns anys, trobar un obra com A angústia da azeitona antes de se transformar em luz (literalment, L’angoixa de l’oliva abans de transformar-se en llum), un petit llibret que és en realitat la unió de tres obres diferents: O casamento sempre foi gay e nunca triste, Arco da porta do mar i Memória de Lápis de cor, totes tres escrites per l’autor de Lisboa, José António Almeida, qui reflexiona sobre què implica l’homosexualitat avui en dia, des del punt de vista d’algú religiós com ell:

Não é fàcil ser poeta, nem homossexual, nem católico. E muito menos viver estas três identidades ao mesmo tempo. […] O homossexual contemporâneo, quer se confesse creent quer se declare agnóstico ou se proclame ateu, é uma figura que emerge no espaço culturalment inaugurado pelo Cristianismo.

La religió sempre ha estat molt lligada a l’obra d’Almeida, com també ho ha estat l’homosexualitat. Potser la millor mostra d’això seria el poemari O Rei de Sodoma e Algumas Palavras em Sua Homenagem (Editorial Presença, 1993), que contenia “poemas de explícita referência homossexual”, com els va descriure Eduardo Pitta; però que mantenia sempre relació amb el context bíblic de Sodoma i Gomorra. És una operació similar a la que trobarem a les diferents perts de A angústia da azeitona…

Portada de O casamento sempre foi gay e nunca triste (2009)

Als primers textos del llibre, els que pertanyen a O casamento sempre foi gay e nunca triste (2009), si bé la religió és el punt de partida, les reflexions que fa posteriorment s’aparten molt més del cristianisme. El tabú i la invisibilitat que ha suposat ser homosexual, al llarg de la històra, són criticats amb fermesa per Almeida, per a qui la principal conseqüència són tots els joves qui descobreixen que tenen una sexualitat “diversa da majoritária“, però sense referents en els que comprendre’s.

Cada criatura humana aspira a escrever a sua própria história. Viver uma ficção alheia, ou ser reduzido a uma ficção dos outros, é uma forma de deshumanização. E vivemos, como minoria sexual, colonizados interiormente pelas ficções da tribo, com frequência impostes em nome da religião.

Tot i que els assajos d’Almeida m’han encantat, per la profunditat dels temes però la claredat a l’hora d’explicar-se (si amb el meu portuguès macarrònic he sigut capaç d’entendre’l, vol dir que s’explica molt bé), el llibre també inclou algunes poesies de gran qualitat. És el cas del poema As bodes de caná, originalment inclòs al llibre Arco da Porta do Mar publicat el 2013, i que conté versos com els següents:

Convidados fomos, mas no banquete
nunca seremos ao centro do jubilo.
Que podem dois rapazes como nós
Senão viver assim dissimulados
E procurar sorrir desentendidos
A perguntas que ficam sem resposta.
Ninguém abençoa a nossa aliança
-nem aplauso, nem música, nem vinho.

Aquests preciosos versos fan de pont amb la tercera part del llibre, la que prové de Memória de lápis de cor (2014), que, com el nom indica, és un recull de memòries de l’autor. Els seus records giren al voltant de les converses amb sacerdots i religiosos que provaven d’apropar la religió catòlica cap a una acceptació real de les parelles homosexuals. Des de la trobada amb l’italià Franco Barbero, un teòleg conegut per la seva defensa de l’acolliment homosexual, fins als comentaris més o menys oberts del papa Francesc; les darreres reflexions d’Almeida serveixen per arrodonir, i concloure, l’obra:

A verdade, a bondade, e a beleza da condição homossexual continuam a ser percepcionadas apenas por uma imensa minoria. E levará muito tempo até que outro tempo devolva a primitiva innocència dos amantes.

A angústia da azeitona antes de se transformar em luz és una d’aquelles joies que trobes per casualitat i que després no vols perdre de vista. La bellesa dels seus versos i la profunditat de les reflexions la converteixen en un obra rodona, de la qual se’n poden fer vàries lectures, i que definitivament, necessitaríem tenir traduïda a la nostra llengua. Així que nosaltres llencem la proposta:

Etiqueta: Portugal

Novetats LGTBIQ+ Febrer 2024